"Picasso. La Dansa" és una col·lecció d'obres de Picasso composta per una selecció dels gravats pertanyents a la Suite 347, la Suite 156 i el llibre il·lustrat Le Tricorne. En ella s'arreplega la visió del genial artista sobre l'escenografia i el vestuari per a distintes obres teatrals des de 1917 a 1962.
"Picasso. La Dansa" estarà al Centre Cultural Bancaixa d'Alacant fins el 10 de gener de 2010. Rambla Méndez Núñez, 4. De 10 a 14 h. y de 17 a 21 h. Diumenges i festius de 10 a 14 h.
En "Picasso. La Dansa" es descobrix la immersió de Picasso en el món de les arts escenografies. Un món a què arriba de la mà de Serge Diaghilev, el gran empresari dels Ballets Russes interessat a reunir els millors artistes per a fer del ballet un “art total”.
L'exposició es pot dividir en dos grans blocs: les escenografies realitzades per Picasso entre 1919 i 1924 on trobem un Picasso burgés, que ja ha aconseguit l'èxit i s'incorpora a la noció d'arte total, i una segona etapa de relació amb la dansa que pot situar-se entre 1968 i 1972. En este període s'arrepleguen diferents estampes pertanyents a les Suites 347 i 156. En elles trobem un Picasso ancià que recorda i reflexiona sobre el món de la dansa. Podem trobar en estos gravats la melancolia d'un home que amava el cos femení. Picasso es convertix en esta etapa en un contemplador que recorda aquella època.
La mostra es complementa amb un document gràfic. Es tracta d'una reconstrucció historicista del ballet de l'Òpera de París de 1919 realitzada huitanta anys després.
Picasso (1881-1973) va tindre fins a 1924 una gran dedicació a les arts escèniques. Entre 1899 i 1902 queda patent el seu interés pels cafés cantants i els cabarets.
De 1899 daten els dibuixos de les bailaores realitzats a Barcelona, i de 1901 es conserven uns carbonets de ballarines. Les aquarel·les realitzades a Roma en 1917 es poden considerar autèntiques anotacions sobre passos de dansa. Adquirint una especial importància la seua dedicació als telons d'escena, decorats i vestuari per a diversos ballets a partir de la col·laboració amb Serge Diaghilev, l'empresari dels Ballets Russes.
En esta línia, Picasso va col·laborar directament en la composició escènica de diverses obres: Parade (1917), Le tricorne (1919), Pulcinella (1920), Cuadro flamenco (1921), L'aprés-midi d'un faune (1922), Antígone (1922), Mercure (1924), Train bleu (1924).
En 1925, atret pel moviment surrealista revolucionari fundat per André Bretón, crea una de les seues obres pictòriques decisives, Les trois danseuses de la Tate Modern de Londres, que es pot interpretar com un crit entre la súplica i l'èxtasi, potser la dansa de la mort. Cal assenyalar que la seua realització coincidix amb la mort del seu amic Ramón Pichot i possiblement en l'obra es troba present el record del suïcidi del seu també amic Carlos Casagemas.
A partir d'esta data són esporàdiques i escasses les seues intervencions directes en obres escèniques: Le 14 julliet (1936), Andromaque (1944), Le rendez-vous (1945), Edipe roi (1947), Chant funèbre (1954), L'aprés-midi d'un faune (1962), Icare (1962).
Quant a dibuixos i estampes que tracten el tema de l'escenografia hem de comentar la seua escassetat: en 1954 dos litografies (13 febrer i març), en 1959 un linòleum i una litografia (17 novembre), en 1964 un linòleum (4 gener), i en 1967 un dibuix (30 desembre). Únicament en els anys 1968 i 1970 (Suite 347 i Suite 156) augmenta el nombre d'estampes amb temes de dansa, però no tractant la dansa en si mateixa, sinó tal vegada com a record de la seua joventut per a sobreposar-se a les penalitats de la vellesa, del que ja només se sent contemplador actiu.
Picasso i Bancaixa
Bancaixa va iniciar les exposicions monogràfiques de Picasso, a principis de 2003, en la Sala Picasso de València, per a donar a conéixer aspectes concrets de l'obra gràfica de l'artista i oferir als ciutadans la col·lecció que l'Entitat Financera té del mateix.
La preocupació per la cultura, ha portat a l'Entitat a adquirir molt diverses sèries de Picasso. La nostra col·lecció està formada per 7 obres completes: la “Suite Vollard”, la “Suite 347”, “la Suite156”, “La Caixa de Remordiments”, “Retrat de família”, “Els Fumadors” i l'última adquisició la “Suite 60”. A més, Bancaixa posseïx 6 linogravats i més de 60 llibres il·lustrats pel genial artista. L'adquisició de tota esta obra de Picasso ha convertit a Bancaixa en la propietària de la major col·lecció privada d'obra gràfica del pintor malagueny. El seu patrimoni artístic reunix més de 5.000 obres.